Taifa

S'anomenen taifes (de l'àrab طائفة, tā'ifa, ‘part’, ‘secció’, ‘grup’, ‘facció’^[1]) al seguit de Principats musulmans independents en què es va desintegrar el califat de Còrdova després que durant l'anomenada Fitna de l'Àndalus, fos destronat el califa Hixam II, de la dinastia dels omeies, l'any 1009. Tot i que inicialment reconeixien una autoritat superior califal, van acabar convertint-se en estats independents, coneguts historiogràficament amb el nom de regnes de taifes.

Historiogràficament es considera que hi ha 3 períodes de regnes de taifa:

Les primeres Taifes (1009–1110) aparegudes arrel de la desintegració del Califat de Còrdova.
Les segones Taifes (1140–1203) aparegudes arrel de la desintegració del poder de l'Emirat Almoràvid a l'Àndalus.
Les terceres Taifes (1232–1287) aparegudes arrel de la desintegració del poder del Califat Almohade a l'Àndalus.

↑ Castells Criballés, Margarida; Cinca Pinós, Dolors. Diccionari Àrab-Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2007, p. s.v. "طاف". ISBN 978-84-412-1546-7.

[1] Castells Criballés, Margarida; Cinca Pinós, Dolors. Diccionari Àrab-Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2007, p. s.v. "طاف". ISBN 978-84-412-1546-7.

[1]